Misharnons comestibles mès freqüents en Catalonha
Demest es espècies variades de misharnons que creishen enes bòsqui catalans, n'i a de comestibles e de toxics. Seguidaments vos aufrim un listat damb es misharnons comestibles mès freqüents en Catalonha.
Mocosa nera
Hygrophorus latitabundus
Tanben coneishuda en catalan coma "mocosa negra", "bavós" e en castelhan "higróforo negro". Ei un des misharnons mès cercadi e mai avaloradi en Catalonha, mès que mès ena comarca d'El Bages, a on se hè era tradicionau Fira de la Llenega de Cardona, e en Solsonés. Se pòt cuélher entre es mesi de seteme a deseme.
Eth chapèu, de 6-10 cm de diamètre e damb eth cant fòrça enrotlat, ei d'un brun olivacèu e viscós produsit per un mucilatge transparent, fòrça abondiu, que recurbís tant eth chapèu coma eth pè. Damb lames blanques, espaciades e espesses tanben viscoses.
Sustot se pòt trobar jos es pins, mès que mès eth pin arrog (Pinus sylvestris), en solèrs calcaris dera tèrra baisha e era montanha mejana. Generauments se tròbe en grops mès o mens nombrosi soent en forma de herradura, que nèishen en madeish endret cada an.
Abans de codinar-la, bères persones li lhèuen era pèth deth chapèu, per çò que pòt èster amara e indigèsta, e lauen eth naric deth pè, mès non ei imprescindible.
Hygrophorus latitabundus. Laia Ribas
Trompeta auriòla
Cantharellus lutescens
Aguesta espècia dificilaments se confon damb ua espècia toxica, de sòrta que i a pòques possibilitats d'intoxicar-se quan se cerque trompeta auriòla en bòsc. Ei un misharnon que viu enes bòsqui de pins, principauments de pin arrog. Creish en tot formar granes colònies enes ombrèrs mossats, per aguesta causa son aisides de trapar.
A eth chapèu brun grisenc, en un principi convèxe-ombilicat e dempús en forma d'embut, a viatges comunicat damb eth pè, de 3 a 6 cm de diamètre e cant fòrça ondulat. Era cara inferiora ei d'ua beròia color iranja suau, prumèr lisa e dempús damb plecs, sense lames definides, e se junh sense solucion de continuitat damb era cama, afustada e dera madeisha color.
Cantharellus lutescens. Laia Ribas
Rovelhon
Lactarius sanguifluus
Tanben coneishut coma bolet sagnós, rosilhon, rovilhós; en catalan "rovelló", "vinader, esclata-sang", en castelhan "níscalo de sangre vinosa". Ei un des mès apreciadi gastronomicaments. Soent en catalan se nomente "rovelló" a un aute misharnon deth madeish genre, eth "pinetell". Se pòt confóner damb eth rovelhon de bedoth (Lactarius chrysorrheus), un misharnon non comestible que se semble ath rovelhon mès ei mès petit, damb ua color mès clara e quan se trinque ne ges ua lèit prumèr de color blanca e pòques menutes dempús auriòu sofre.
Ua caracteristica es que quan se talhe ne ges un liquid de color vinós que semble oxid -rovilh- e en pòc temps se torne de color verdós. Es misharnons mès joeni an eth chapèu convèxe, mès a mesura que creish s'aplane e acabe en forma d'embut. Es lames son fines, atapides e decurrentes peth pè. Eth pè, en forma de soca, acostume a èster tacat.
Se tròbe en pinhadars, mès que mès en tèrra baisha e enes ombrèrs. Establissen micorrizes (associacions en simbiòsi) damb diuèrses espècies de pins. Se pòt cuélher d'agost a deseme.
Lactarius sanguifluus. Jordi Rius
Rovelhon d'avet
Lactarius deliciosus
Coneishut tanben en occitan coma bolet briquetat, bolet sagnós, rosilhon, rovilhon, rovilhós; en catalan "rovelló-pinetell", en castelhan "níscalo", "mízcalo". Se semble ath rovelhon, Lactarius sanguifluus, mès a era lèit de color iranjada que se torne verdosa quan se talhe eth misharnon.
A un chapèu de 5 a15 centimètres, damb eth cant involutat enes exemplars joeni. Era cuticula lisa presente cercles concentrics de color iranjada e vermelhosa. Soent presente taques verdes, sustot enes herides. Es lames inferiores son de color iranjat en tot poder presentar taques verdes. Eth pè, d'ua color blanca puntejada d'iranja viu, mesura entre 3 e 5 centimètres de nautada, e entre 1 e 3 centimètres de diamètre.
Creish en pinhadars, en solèrs silicics. En Catalonha ei un misharnon abondiu, que se trape a compdar deth litorau e arribe enquiàs Pirenèus. Fructifique dempús dera fin der ostiu, enquiara arribada des prumèrs heireds der iuèrn.
Non confóner-lo damb eth rovelhon de bedoth (Lactarius torminosus), un misharnon toxic que pòt produsir trebolaments gastrointestinaus de cèrta importància. A diferéncia deth rovelhon d'avet, eth rovelhon de bedoth a eth chapèu fòrça pelut, mès que mès en cant. Eth latèx a ua color blanca.
Bruneta
Tricholoma terreum
Tanben se coneish en occitan coma griset; en catalan coma "fredolic", "brunet"; en castelhan coma "ratón" o "negrilla". Se pòt cuélher entre es mesi de seteme e deseme.
A un chapèu soent irregular, damb eth centre que subergés e era cuticula shuta damb diferentes tonalitats de color grisa, coma de velós. Acostume a auer fibres e escaumes negroses, en especiau ena part centrau. Es lames son d'un blanc brut o grises e son espaciades. Eth pè ei cilíndric e fibrós, e se trinque damb facilitat; era sua mora ei fòrça escassa e fragila, a penes hè aulor.
Ei un misharnon tardiu que ges enes pinhadars en tot formar grops nombrosi damb es prumèrs heireds (d'a on li ven eth nòm popular catalan "fredolic") de sòrta qu'alongue era sason des misharnons. Se'l pòt arribar a trobar congelat.
Cau préner compde e non confóner-lo damb era bruneta podom (Tricholoma pardinum), mès robusta e mai gròssa, damb eth chapèu fòrça escaumós, pròpri de hagedes e avetoses, peth dessús des 1.500 mètres d'altitud. Per contra, era bruneta jamès creish jos avets. Era bruneta acostume a auer eth pè uet, deth temps que eth dera bruneta podom ei tostemp plen.
Tricholoma terreum. Jordi Rius.
Roget
Hygrophorus russula
Coneishut tanben en occitan coma ibronha, vinassaira, vinassaire o vinassat, en catalan coma "carlet" o "escarlet"; o en castelhan coma "higróforo escarlata". Se pòt cuélher entre es mesi d'octobre e deseme.
Era cuticula, qu'ei parciauments separable, ei lisa e leugèraments listada, viscosa en temps umid, de color rosada e tacat de vermelh vinós, ei mès escur en centre. Contraste damb es lames e eth pè mès blanc. A ua mora abondiua e compacta, fibrosa en pè, d'aulor doça e gost doç, a viatges un shinhau amarganta.
Creish en eusedes, cassenhaus e hagedes, en tota sòrta de solèrs, damb preferéncia pes basics e es neutres. Fructifique ena tardor, generauments en grani claperes, qu'en catalan arreceben eth nòm d'"escarleteres".
Non s'acostume a minjar just dempús d'èster cuelhut, mès que se conserve en sau o salarga entà ua utilizacion posteriora. Tanben se pòt conservar ath banh-maria o en vinagre.
Cau préner compde de non confóner-lo damb eth faus roget (Entoloma lividum) que provòque intoxicacions grèus, caracterizades per trebolaments gastrointestinaus.
Trompeta
Craterellus cornucopioides
Coneishut tanben en occitan coma trompeta de mòrt, trompeta negra, aurelha de saumet; en catalan coma "trompeta de la mort", " vaqueta negra", "rossinyolic negre", "orella d'ase". Se pòt cuélher entre es mesi d'agost a deseme.
De color grisa escura o brun negrós, en forma de còrna o d'embut prigond (d'ací eth sòn nòm) qu'arribe quasi enquiara basa deth pè, de cant estenut, mora tenaç e aromatica, damb era superfícia imeniau finament rugosa. Era sua mora prima e fibrosa dificilaments se poirís.
Se tròbe en bòsqui de huelhuts en solèrs silicics umids. Pòden trobar-se en tot formar iròus en ostiu e ena tardor.
Ei fòrça semblable, encara que mès escura, ara trompeta grisa (Cantharellus cinereus), tanben comestible. Nos se pòt confóner-lo damb cap espècia verenosa.
Craterellus cornucopioides. Laia Ribas